Treball, Òrgan central del PSUC, 21 diciembre 1974

Proletaris
de tots
els paisos:

uniu:vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número HOH

Barcelona,

21 de desembre de 1974

PREU : 8 pessetes

Declaració del Comitè Executiu del PSUC

Tot Espanya és escenari de grans
lluites obreres que, pel fet d'incidir
en una situació d'aguda crisi del règim,
accentuen el paper dirigent que corres-
pon a la classe obrera en els canvis
que s'aproximen,

Des del Marco de Jerez fins al País
Basc, des de Galícia fins a Catalunya,
passant per Valladolid, Madrid i Pamplo
na, centenars de milers de treballadors
es llancen a la vaga úi lluiten al car-
rer contra l'encariment de la vida, en
defensa de la feina, a favor de les se-
Ves demandes d'augment de salari, en
signe de protesta contra la repressió,
per l'amnistia, els drets sindicals i
les llibertats polítiques,

Els treballadors s'alcen contra la
pretensió del govern de fer recaure da-
munt de les seves espatlles les conse—
gliències de la crisi econòmica i de sot
metre'lls a condicions de vida encara

més dures. Només durant l'any present,
els preus dels articles alimentaris han
pujat —segons CAMBIO 16- un 33/54, i
les despeses diverses un 291414, I pos-
teriorment s'han elevat els preus de
l'oli, els col.legis, els serveis pos-
tals i el tabac, úi s'anuncia la pujada
de la llet, el pa, l'electricitat, el
gas, el gas-oil i els transports urbans,

Els treballadors tenen motius de so—

.persones,

bres per a reclamar augments de salaris
que els compensin l'augment del cost de
la vida i els facin participar dels be-
neficis que aporta l'augment de la pro—
ductivitat del: treball, Ò— sobretot si
hom té en compte que a Espanya la part

Estadi

en el Producte Nacional
inferior a la de la resta

dels salaris
Brut és molt

" dels paisos europeus desenvolupats. Els

guanys fabulosos acumulats pel gran ca-—
pital els darrers anys haurien de ser-
(passa a la pàg. 2)

amb Els presos polítics
Una vaga general política

La premsa nacional va informar que
dimecres, dia ll de desembre, com
a resposta a la crida de les forces
democràtiques de l'oposició del País
Basc, més de 100.000 treballadors van
anar a la vaga i desenes de milers
d'estudiants, professionals, ycomer-
ciants i altres sectors de la pobla-
ció, van parar, van fer assemblees i
manifestacions, es van tancar a les
esglésies, van tancar establiments i
van fer molts altres actes de protes—
ta per tal d'expressar la seva solida
ritat amb els presos polítics —en va-
Ba de fam des del 24 de novembre a
nombroses presons franquistes—, —per
tal d'exigir la seva llibertat , la

. promulgació de l'AMNISTIA.

Les agències internacionals de no—
tícies han donat la xifra de 250.000
participants en aquesta gran acció de
lluita. La vaga obrera ha estat gene-
ral a nombroses localitats, secundada
pel 90 per cent dels treballadors i
per la majoria de la població. Han es
tat detingudes prop d'un centenar de
hi ha hagut alguns ferits

Els

—un d'ells greu, de bala. advo—
solidaritzat amb els pre—
sos polítics i alguns d'ells es van
declarar també en vaga de fam. A les
esglésies s'han llegit homilies a fa-
vor de l'Amnistia. À :

cats s'han

AQUESTA PODEROSA ACCIÓ DE PROTESTA
PROLETARIA (I 0CIUTADANA AL PAIS BASC
CONSTITUEIX UN EXEMPLE QUE CAL SEGUIR
A CATALUNYA, A TOT ESPANYA.

A l'hora d'escriure aquestes rat—
lles els presos polítics continuen la
seva vaga de fam, que assoleix ja ce—
ràcters de tragèdia, Una trentena han
estat hospitalitzats en greu estat i
les seves vides corren perill,.Seguint
l'exemple d'EusXadi, PLANTEGEM A CADA
LLOC DE TREBALL I D'ESTUDI, A CADA
BARRIADA, A TOTS ELS ORGANISMES PRO-—
FESSIONALS, A TOT ARREU, LA IMMEDIATA
I DECIDIDA ACCIÓ 0SOLIDARIA AMB ELS
PRESOS POLITICS. 0EXIGIM LA SEVA LLI-
BERTAT, L'AMNISTIA I FEM SERVIR PER A
AIXÒ TOTES LES FORMES DE LLUITA, SE—
GONS LES CONDICIONS DE CADA LLOC.

Pàgina 2

his treballadors
de Catalunya ceeeeimeió

vir ara per a fer front a la crisi, La
banca ha vist augmentar els seus benefi
cis de més d'un 305 en 1973, i una sola
empresa, la SEAT, va obtenir el mateix
any uns beneficis de 4,834 milions de
pessetes, La premsa ha dit fa uns dies
que a l'empresa FONTANALS de Terrassa,
actualment en suspensió de pagaments,un
sol directiu cobrava 9 milions de pesse
tes anuals i ll executius s'enòuien uns
SO milions, Es justifica, per tant, que
entre les exigències obreres destaqui
la d'un augment —lineel o mínim- de sis
mil pessates mensuals que encapçala la
majoria de les plataformes reivindicati
ves,

La victòria és possible

Les grans empreses i el Govern pre-
tenen fer front a la crisi reduint o
suspenent la producció, propòsit que
utilitzen alhora com a excusa o element
de pressió per a rebutjar les millores
que demaner els treballadors,

Però la unitat úi la combativitat de
la classe obrera esté tirant per terra
la maniobre, La fermesa i la combativi-
tat dels treballadors de la SEAT va do.
mar com a resultat que l'expedient de
regulació de feina, presentat per la
direcció d'aquests empresa alhora que
trencava la negociació del conveni,
s'hagi seldat sense acomiadaments ni
disminució dels salaris, que el "laude"
governamental dictat tot seguit comprep
Z4i augments d'unes 3,000 pessetes men-
suals de promig per treballador i que
s'hegi anul.liat la sanció de deu dies
de suspensió de feina i sou que havia
estat imposaia a més de 19,000 treba-
lladors,

Aquesta important victòria ha impul-
Bat el desenvolupament de la lluita
obrera a Catalunya i ha facilitat èxits

posteriors com l'augment lineal de qua
Tantaevuit mil pessetes obtingut als
"Transportes de Barcelona", que estan

jugant un paper motor de l'actual ofen-
siva proletària,

Aquests exemples mostren a totes els
treballadors el camí que cal seguir
per tal de fer front a la crisi, per
tal de defensar la feina i obtenir les
Mn il salarials a les quals tenen

Tret,

La defensa de la feina s'ha d'acome
Papnyar d'una lluita regoluda perquè
s'institueixi una assegurança de dego-
Cupació sense límit de temps, equivar,
lent al salari real, i per megures
immediates d'auxili als qui no tenen
feina, com l'adoptada per l'Ajuntament
de Hataró, que s'ha fet càrrec del pa-
gement del col,legi dels fills dels
treballadors que estan en atur forçós,
Segons dades publicades pel Ministeri,
de Treball,el nombre de parats a Barce-'

treball

lona era de 10,708 al maig i de 24, 489
a l'octubre, la qual cosa representa un
augment superior al cent per cent en el
terme de cinc mesos,

A Terrassa, els expedients de crisi
autoritzats el 1974 arriben ja a 60 em-
preses, la majoria d'elles del tèxtil,
Els expedients de crisi augmenten també
a d'altres branques de producció a tot
Catalunya i afecten fins i tot grans
empreses metal, lúrgiques com ROSELSON o
IBERIA RADIO, per la qual cosa és ure
gent no solament l'establiment d'una
assegurança d'atur efectiva, sinó també
l'adopció pel Govern de mesures emmena-
des a mantenir el nivell d'ocupació i
promoure la reactivació econòmica,

Una gran ofensiva obrera

La lluita obrera abraça ja les zones
industrials més fonamentals úi tendeix
a adquirir nivells de politització i
formes coordinades tan altes com les
registrades el passat dia ll a Navarra
i al País Basc, on varen anar a la vaga

més de cent mil treballadors —segons la
premsa legal espanyola- úi molts milers
més d'estudiants, comerciants i petits
empresaris, en defensa de leg seves rei
vindicacions, per expressar la seva so-
lidaritat amb la vaga de fam que realit
zen 135 presos polítics de vàries pre-
sons espanyoles i donar el seu suport
a la campanya per l'amnistia.

Els empleats de Banca presten suport
a les seves reivindicacions amb aturs i
vagues simultanis a desenes d'establie
ments bancaris de distintes ciutats del
país, A Barcelona, Maàrid i altres ciu-
tats estan en gestació accions, que po-
den prendre un caràcter similar a la de
Banca, a la Telefònica, Correus, RENFE
i l'Administració Pública, A Catalunya,
endemés de la vaga general del Baix Llo
bregat del 5 de desembre que va abraçar
la majoria de les empreses de la comar-
ca, es registraren accions coordinades
a les Assegurances, al Ram de l'Aigua
del Tèxtil de Barcelona, al Metall de

Manresa, als distints tallers de "Trans
portes de Barcelona", als hospitals i
ambulatoris, a les plantes i dependèn-
cies de FECSA disseminades per distin
tes comarques, a múltiples oficines de
l'Institut Nacional de Previsió,

consolidar aquestes
formes de coordinació, establir plata-
formes obertes de discussió úi decisió
dels treballadors i dels seug represen-
tants legítims als distints nivells, és
una exigència inajornable de la lluita
reivindicativa dels treballadors i una
condició per a la realització de la Va-
ga General, L

Desenvolupar i

Tenint en compte aquesta realitat,
Comissions Obreres
dors obrers d'avantguarda haurien de
considerar com la seva principal tasca
promoure acciong reivindicatives coor-
dinades a través de la celebració d'as-
Bembleeg de treballadors 4 de delegats
de taller a les empreses, de reunions
de càrrecs sindicals de distintes empre
ges ding i fora dels Sindicats, amb la

i tots els llulta- :

21-XI1-1974

perspectiva d'assolir que els locals
sindicals, les UU,TT,TT. i altres res-
gorts dels actuals sindicats esdevin-
guin bases de suport per a la realitza
ció de la Vaga General i per a la edi-
ficació de la futura Confederació Sin-
dical de classe, unitària, independent

i democràtica, de tots els treballa-
dors,
La defensa de les reivindicacions

econòmiques dels treballadors requereix
que aquests puguin exercir els drets de
reunió i de vaga, la legalització dels
quals reclamen avui els més amplis sec-
tors socials, les jerarquies de l'Ese
glésia, la premsa ji fins i tot certs
funcionaris sindicals, El Delegat Pro-
Vincial de Sindicats de Barcelona, So-
cfas Humbert, ha fet repetides declara-

cions públiques en aquest sentit, com
també a favor de la supressió de l'"aco
miadament pagat" que autoritza el ne-
fast article 103, Nombrosos Consells de
Treballadors s'han manifestat també en
aquesta direcció, Tot plegat crea con-
dicions favorables per a promoure una
gran campanya oberta pels drets sindi-
cals fonamentals, per a la qual els tre
balladors han de sol,licitar el suport
dels funcionaris sindicals que es diuen
partidaris d'un "sindicalisme de reivin
dicació" ji de totes les forces socials
i polítiques que estan per les lliber-
tats democràtiques,

Alhora,cal imposar la renovació dels
enllaços i jurats que no actuin com a
veritables representants dels seus come
panys i treballar perquè, a les prope-
res eleccions sindicals, siguin promo-
guts als càrrecs d'enllaços i jurats,
a les UU,TT,TT, úi als Consells de Tre-
balladors,els millors lluitadors obrers,

Acció general contra
l'encariment

Les consequències de la crisi, de
l'alça dels preus i de la inflació, re-
cauen no solament sobre els treballa-
dors, pagesos, funcionaris, ensenyants
i altres assalariats, sinó també sobre
els jubilats, els petits rendistes, els
comerciants i industrials modestos i al
tres sectors del poble, que tendeixen a
convergir en un gran moviment popular
de protesta contra l'encariment, del
qual la lluita reivindicativa de la
classe obrera constitueix la punta de
llança,

Representa una aportació inestimable
en aquesta direcció la recent vaga del
Beix Llobregat contra l'encariment, que
varen secundar desenes de milers de tre
balladors i que va conquerir el suport
de nombrosos empresaris, comerciants,
estudiants i professors, associacions
de veins i altres entitats de la comar-
Ca, :

Acordada al Sindicat de Cornellà en
una assemblea de 500 càrrecs sindicals
del Metall, després d'apel,lar a la par
ticipació de petits comerciants i indus
trials i altres sectors populars, aques
ta vaga assenyala el camí a seguir per
impulsar un gran moviment de protesta
contra l'encariment de la vida fins a

21-XI1.1974

la seva culminació en una acció genera-
litzada que, en les presenta circums-
tàncies, plantejaria al carrer la qies-
tió del règim i la necessitat de la TUp
tura democràtica que PTOpUSNE Ma F

Per l'amnistia i la llibertat

l'ascens espectacular de les accions
de masses i la desil,lusió causada en
els sectors evolucionistes del règim per
l'Estatut del Dret d'Associació, col,lo
quen al primer pla de l'actualitat polí
tica la necessitat de completar el Pac-
te per la Llibertat iniciat amb la cons
titució de la Junta Democràtica d'Espa-
nya,

El repetit fracàs dels intents d'e—
volució del règim confirma tant com es
vulgui que cal una ruptura, una revolu-
ció política que obri pas a un govern
provisional encarregat de restaurar les
llibertats i de presidir la convocatò-
ria d'unes eleccions constituents, tal
com propugna la Junta Democràtica d'Es-
panya,

Els pobles d'Espanya no poden tole-—
rar que els ultres, emparats per Fran-
co, arranin encara més els drets i lli-
bertats fonamentals i que la repressió
s'estengui i s'endureixi,

Els últims dies s'han fet desenes de
detencions de treballadors al País Basc
i milers de treballadors de tot Espanya
estan sancionats o acomiadats per les
seves empreses. A Catalunya, el governa
dor Martín Villa ha ordenat o consentit
una ràtzia policíaca del més pur estil
nazi —amb assalt nocturn dels domicilis
i tortures salvatges dels detinguis-
contra més de vint coneguts obrers del
Baix Llobregat, estimats i respectats
pels seus companys de treball i pels
seus veins que despleguen una admirable
mobilització per aconseguir la seva lli
bertat, La ràtzia va arribar també a
Manuel Moreno Mauricio, Joan Antoni Cua
drado i Celestí Carreté, que no resi-
deixen a la zona, els tres d'edat avan—
Çada, els quals la policia persegueix
pel seu passat polític, perquè varen
passar força anys a les presons fran-
quistes,

Properament es veurà al Tribunal Su-
prem el recurs presentat per Marcelino
Camacho i els seus companys contra les
bàrbares condemnes que els va imposar
el Tribunal d'Ordre Públic ara fa un
any i corre el rumor que s'està muntant
acceleradament un procés contra els de-
tinguts arran de l'atemptat del carrer
del Correo a Madrid, en el qual es de-
manaria la pena de mort per a GENOVEVA
FOREST,

Rx X x

Intensifiquem l'acció solidària amb
els 139 presos que prossegueixen la va-
ga de fam, per la llibertat immediata
dels detinguts del Baix Llobregat, per
l'anul.lació de la sentència contra en

treball

Camacho i els seus companys, pel pas de
la causa de Genoveva Forest a la juris-
dicció civil, per l'abolició de la pena
de mort, per l'amnistia per a totg els
presos i exiliats políticsti

Impulsem la descentralització i l'en
fortiment de l'Assemblea de Catalunyal

Multipliquem els nostres esforços
per assolir la convergència de totes
les forcea d'oposició que preconitza a
Catalunya la Comissió Coordinadora de
Forces Polítiques di que encapçala, al

Pàgina 3

conjunt del país, la Junta Democràtica

d'Espanyat
Desenvolupem la lluita de totes leg

Capes de la població cap a la Vaga Na-
cional i la ruptura democràticat

Barcelona, 19 de desembre de 1974

El Comitè Executiu del
PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA

(Els subtítols són de la redacció de TREBALL)

El fracàs d'un cert

centrisme

L'ambaixador Fraga semblava haver
calculat acuradament una "operació re-
torn" al moment oportú, aprofitant l'o-
casió del lliurament, a Barcelona, dels
premis periodístics que duen el seu nom,

Els darrers temps hi havia hagut una
meticulosa preparació del llançament de
Fraga com a polític de reserva de tot

un sector de l'alta burgesia que busca
sortides liberalitzants sense gosar em-
prendre una política de ruptura amb el
règim, per por que s'obrin massa les
portes a la participació del poble a la
vida política, Amb viatges estratègics,
entrevistes significatives i manifesta-
cions públiques oportunes,en Fraga s'ha
anat erigint en peça d'aquesta alterna-
tiva i centre d'una xarxa d'interessos
i personatges.

La cerimònia dels premis Praga sem-
blava una bona ocasió per un llençament
públic més decidit, en uns moments d'in
tensa activació política, de preses de
posició davant d'una crisi del règim ja
irreversible, que empeny uns i altres,
dels més variats hortizons ideològics ,
a afirmar-se políticament per tal de te
nir una presència en la nova situaci
política que apareix imminent.

L'anunci de l'Estatut d'Associacions
era,per a un home con en Fraga, una pe-
dra de toc inevitable, O acceptar—lo i
prendre-hi suport per crear una associa
ció pròpia i llençar-se a fer política
obertaj o renunciar-hi i fer política
per altres vies,

El possibilisme evolucionista de Fra
ga 1i ha jugat una mala passada. 4Mala
informació o mal càlcul2 El fet és que
l'Estatut d'Associacions no deixa cap
escletxa ni als homes del sistema que
volen fer—lo evolucionar. I en Fraga no
estava en condicions, pel seu evolucio-
nisme, de fer l'afirmació de valentia
que representa denunciar un avortament
com l'Estatut, La conseqiència ha estat
imatge pobra di indecisa d'impotèn-
cia política. Lloperació Fraga, en su-
ma, "ha fet llufat",

La crisi de l'operació Fraga és la
crigi d'un cert "centrisme": el centris
me oberturista, Cal dir "un cert" cen-
trisme perquè, naturalment, utilitzar
aquest vocabulari és un abús de llen-
guatge. En Fraga en realitat és un home
de la dretamdreta, que necessita posar—

"se la pell de xai centrista perquè avui

la dreta no és gens atractivaz Oferir
una imatge de "centre", d'altre banda,
permet tota mena d'argúcies dialècti-
ques que bandegin altres actituds més
clares i definides qualificant-les d'ex
tremistes,

Potser en Fraga tampoc no ha calcu-
lat, però, que a Catalunya té poca base
per al seu "'centrisme" reaccionari i
centralista,

En tot cas, com ha dit recentment en
Jordi Trias Sagnier, l'Estatut provoca
rà le "radicalització dels moderats ",
No haver arribat a aquesta conclusió és
el principal error polític d'en Fraga,

EET:
7 Ni Si, NE No, SiNO
TOD0 LO CONTRARIO,

Pàgina 4

treball

21-XII-1974

Das factors del combat obrer:
rerresentativitat i, negociació

Quan la lluita obrera, la lluita de
massei, té una extensió, una fArça, com
les assolides en aquests momenta, cal
Que, endamés de subratllar-ne la impor-
tància, dsspiguem destacar aquells ele-
ments que 2i donen més pes en la situa-
ció política, .en la vie d'organització
de masses, de consolidació de la unitat
obrera, dútavenç concret cap a la VAGA
GENERAL, En aquest sentit creiem que de
les accicns de SEAT i OLIVETITI es des-
prenen elements estretament relacio
nats: REPRLSENTATIVITAT OBRERA — COOR-
DINACIÓ DE MASSES — NEGOCIACIÓ, al vol-
tant dels nuals volem ara apuntar algu-
nes cmsBideracions,

SEAT: ORGANITZACIÓ
DE LA GLAGGE OGRERA

uneravellóct". Així expliquen els di
rigents obrers de la SEAT el que s'ha
aconseguit aquests dies als tallers de
la fàbrica, Durant les quatre hores dià
ries de vaga que vun començar el l3 de
desembre, els tresalladors són amos de
la fàbrica. Assemolees permanents als
tallers (amt alguns megàfons elèctrics),
Elecsió de delegats a les asgemblees de
C3da taller, Recorregut, per part d'a-
quests delegats, taller per taller, per
nal d'explicar la situació del seu res-
pestiu taller i les decisions de llui-
Si, Autorització pràctica per a tots,
iEcrite di signada pels caps de taller
en molts cagos, perquè aquests delegats
recorrin la fàbrica, Llibertat absoluta
Ce iLoviment per als dirigents obrers,
Grar. responsabilitat col,lectiva dels
treballadorge, que eviten provocacions
d'alguns elements falangistes, tenen
compte de la bona conservació de les
màquines i, fins i tot, de la neteja
dels tallers, "Poder obrer" durant unes
hores a la fàbrica més representativa,
per la Geva organització di per les se-
vec normes de règim interior, del règim
feixista que encara impera a Espanya,
Situació certament inestable que pres-
Giona cap a la ruptura, que exigeix lli
Dertat per al país,

1, en aquesta situació, clara volune
tet d'imposar la ,negociació i el reco-
neixement dels representants obrerg com
a eix fonamental de l'acció, Els treba"
lladorg exigeixen que l'emprega negoció
TOTES les reivindicacions pendents (con
Veni, expedient de crisi, readmissió
dela scomiadate,.,) amb els autèntics
portaveus obrers, Davant de la provoca.
ció que repregenta el fet que l'empresa
i la CNS s'entestin a considerar com a
interlocutor un jurat no representatiu
i ja dimitit, els treballadors afirmen

l'enorme capacitat de negociació de la
classe obrera, Delegacions diàries dels
tallers exigeixen ser rebudes per l'eme
presa, que siguin reconegudes com a
nics interlocutors vàlids, La por po-
lítica de la direcció de SEAT a enfrone
tar aquesta realitat és el que ha pro-
vocat l'extensió i durada d'una vaga
que es va iniciar com a protesta per la
discriminació en els descomptes dels sa
laris pels aturs anteriors al locXeout,

QLIVETIL: VAGA L'NEGOCIACIÓ

Si bé no es va assolir el nivell de
total representativitat (no va dimitir
el jurat que no és representatiu) , sí
que es va aconseguir d'imposar autèn-
tics portaveus dels treballadors a tra-
vés del reconeixement (després de l'O-
CUPACIÓ de la fàbrica), per part d'em-
presa i CNS, de la presència dels qua.
tre "experts" a la taula de negocia.

cions, tot això com a culminació d'un
procés d'elecció de delegats Obrers
(veure TREBALL n2 399), Aquests quatre
t'experta" han esdevingut els autèntics
negociadors, Negociació i lluita que, a
través de constants assemblees, s'han
potenciat mútuament. Lluita el tret més
significatiu de la qual ha estat, preci
sament, imposar la negociació, trencada
repetits cops per l'actitud tancada de
l'empresa i la passivitat i impotència
dels verticalistes,

Formalment, la negociació es va tren
car aviat, Però, per primer cop, la pro
tocolària fase de "''conciliació sindi-
call es va allargar més que no pag la
negociació oficial, Es va allargar en-
cara després que fos trencada oficial-
ment, I es va impogar novament després
del tancament de la fàbrica, quan, en
tornar al treball, els obrers van comen
çar amb vaga i assemblea i només van
tornar a treballar en acceptar l'empre-
8a nova negociació, I altre cop 1a vaga
en no admetre l'empresa una autèntica
discussió de les exigències obreres, En
escriure aquestes ratlles continua la
vaga i l'empresa ha tancat altre cop
les portes de la fàbrica,

Negociació 4 representativitat públi
ca dels treballadors que representen un

importantíssim avenç en la unitat i ma-'

duresa col,lectiva de la classe obrera,
en les possibilitats de VICTÒRIA, en la
coordinació pública, en l'organització
de masses de la classe obrera,

AUTOBUSOS de Barcelona

Una lluita per a

la vaga general

trebgee

La victòria aconseguida pels
lladors d'autobusos ha estat important,

per bé que no hagi satisfet les seves
exigències, Han aconseguit un augment
lineal de 48,000 pessetes l'any pera
1975, paga extra suplementària de 6.000
pessetes aquest mes i revisió salarial
al juliol de 1975. Tot això sense que
es negociés ara nou conveni, Això és el
primer resultat d'una vaga que es va
estendre a tots els tallers de la com"
panyia (compresos els dels "coreans"
URBAS) i que va arribar a ocasionar
l'absència, als carrers de Barcelona,
de més d'un terç de la fiota d'autobue
808, Com a consequència d'avaries no
reparades,

Les dificultats per a generalitzar
l'acció als conductors, per a lligar
més activament l'acció dels treballa
dors de transports amb el conjunt de la
classe obrera, de la població, no ha de
disminuir la gran importància d'aquesta
lluita i de la victòria aconseguida, de
la significació que té el fet d'haver
imposat una assemblea general de treba-
lladors de tallers als locals de la CNS,
assemblea que va actuar com a instrue
ment de negociació i de decisió col,lec
tiva, com a mitjà per a reafirmar la
victòria assolida i decidir el retorn
al treball,

Lluita aquesta, en definitiva, que
mostra novament, en uns altreg termes,
quines són avui les possibilitats i les
dificultats del combat obrer, les con-
dicions generals de combativitat exis-
tents, com també la necessitat de pres-
tar la màxima atenció,des de tot arreu,
als centres obrers que poden esdevenir
decisius per a la Vaga General, Les re-
cents accions a autobusos i la victòria
aconseguida poden ser un bon punt de
partença per al desenvolupament de l'ac
tivitat en aquest fonamental sector que
són els transports públics,

, 21-XI1-1974

BANCA

Continuen les vagues dels empleats
de banca a Barcelona, Madrid, València,
Pamplona, Sant Sebastià, Valladolid i
altres ciutats de tot Espanya, La poli-
cia ha desallotjat els empleats en và-
ries ocasions i hi ha sancions, que ac-
centuen la lluita, en alguns bancs, Els
empleats de banca protesten perquè les
propostes per al nou conveni que ha pre
sentat la part anomenada "social" de la
comiasió deliberadora no són les que
ells han fet i defensen, Denuncien la
manca de representativitat dels qui se
l'atorguen sense raó, que són els qui
s'han negat més d'un cop a rebre una co
missió de treballadors elegida en assem
blees,

Les vagues dels empleats de banca
prenen enguany —recordem que ja en d'al
tres ocasions hi havia hagut accions a
tot el país- una força com mai,

ASSEGURANCES

Els empleats d'assegurances han for-
mulat unes reivindicacions, per al con-
veni interprovincial, els punts més des
tacats de les quals son: 5,000 pessetes
d'augment mensual, úigual per a tothom,
millores en la jubilació, anul,lació de
l'article 103, dret de vaga, L'actitud
dels patrons, que ofereixen només uns
augments insignificants, ha desfermat
les vagues, que van començar el dia 7 a
Barcelona i s'han estès a Madrid i al-
tres ciutats,

A Barcelona, quan escrivim aquesta
nota, s'han fet ja cinc assemblees de
treballadors —amb càrrec sindical i sen
se— al Sindicat, A les últimes eren 800
i més, És en aquestes assemblees on es
discuteix el curs de les negociacions i
es decideixen les vagues,

A l'assemblea del dia 13 es va acor-
dar deturar les vagues fins al dia 17 i
veure si milloraven les propostes patro
nals. No ha estat així i les vagues han
recomençat el dia 18,

cTRAMES NEGRES)
A BARGELONA

Segons la revista italiana L'ESPRES-
SO (1-XI1-74), a Barcelona havia d'ins-
tal.lar-se un dels quarters generals
del terrorisme negre italià amb l'ajut
d'ultres espanyola, Els anomenats Cle-
mente Graziani, Elio Massagrande i Gian
carlo Rognino havien de reunir-se a la
nostra capital amb Salvatore Francia
per tal de reconstituir el grup dissolt
tuOQrdine Nuevot i enviar consignes als
seus sequaços que continuen actuant a
Itàlia, L'intent ha fracassat per ara
degut a la delació d'un portuguès, Car—
los Carvalho, Salvatore Francia gaudeix
a Barcelona de l'hospitalitat d'ANTO-
NIO ROYUELA FERNANDEZ, conegut ultra.

treball

Pàgina 5

Per l'anul.lació del
procés Camacho

ES UNA QUESTIÓ URGENT L'EXIGENCIA
DE L'ANUL.LACIÓ DEL PROCES CONTRA EN
MARCELINO CAMACHO I ELS DIRIGENTS DE
COMISSIONS OBRERES CONDEMNATS A 162
ANYS DE PRESÓ.

En una data propera es veurà al
Tribunal Suprem el recurs interposat
contra les bàrbares condemnes que els
van imposar en un judici celebrat el

20 de desembre de l'any passat, el
dia de la mort d'en Carrero Blanco,
dins d'un ambient d'histèria feixis-

ta. Les grans vagues i lluites obre—
Tres en ours són el millor moment per
a plantejar a tot arreu l'anul.lació
de les condemnes djimposades als diri-
gents de les Comissions Obreres. ÉS
UNA TASCA D'HONOR PER A TOTS ELS TRE—

BALLADORSI A cada lluita, a cada va-
ga, juntament amb cada reivindicació
econòmica, a totes les assemblees, a

cada reunió de les Comissions Obre-
res, a cada reunió de càrrecs sindi—
cals, als escrits i resolucions, cal
que hi figuri l'exigència de l'anul-
lació de les condemnes d'en Camaoho i

els seus companys, l'exigència de la
seva llibertat.

A CADA LLOC DE TREBALL ENS HEM DE
REUNIR EN ASSEMBLEA, 0INFORMAR DE LA
SITUACIÓ D'EN CAMACHO I ELS SEUS CON-
PANYS I 0PRENDRE ACORDS D'ACCIONS EN
LA SEVA DEFENSA: 0PARAR, FER ESCRITS,

MANIFESTACIONS, RESOLUCIONS ADREÇADES

TELEFÒNICA

El 17 de desembre, a l'Organització
Sindical de Barcelona, hi va haver una
assemblea de treballadors de la Telefò-
nica,És la primera que fan des de l'any
1940. Hi havia prop de mil obrers i van
debatre durant unes tres hores, l'assem
blea va aprovar un programa reivindica"
tiu de 9 punts:

-— 5,000 pessetes d'augment lineal,
- IRTP a càrrec de l'empresa,

-— Revisió dels salaris cada tres me-—
sos, segons pugi el cost de la vi-
da,

-— Un diumenge de treball al mes al
departament de tràfic.

- Fi de les observacions
tat departament,

a l'esmene

- Torn seguit per a aquest departa-

- Trasllat voluntari dels 417 em—
pleats i sense afectar tercers,

- Dret d'assemblea,

- Dret de vaga,

"ALS DIARIS,

.per a tots els demòcrates,

ESCRITS AL TRIBUNAL SU-

PREM, A LA CHS, AL CAP DEL GOVERN, A

L'OIT, ETC.

Il aquesta no és una tasca d'honor
només per a la classe obrera: ho és
per a tot
el poble.

LA LLUITA CONTRA LA REPRESSIÓ
ES SITUA EN PRIMER PLA DE L'AC-
CIÓ DEMOCRÀTICA CONTRA LA DIC-
TADURA I NINGÚ NO POT RESTAR-HI
AL MARGE.

UN FACTOR D'INFLACIÓ

Després de la segona guerra mun"
dial la inflació ha estat, segons Er-.
nest Mandel, "el principal instrument
del règim capitalista per 'moderar'
els efectes de les seves contradic-
cions internes",

La insuficient capacitat adquisiti
va de les masses es contraresta amb
una gran expansió del crèdit al con-
sum: crèdit hipotecari, vendes a ter-
minis, etc, Les dificultats de les em
preses, amb una gran expensió del crè
dit a la inversió,

Els deutes hipotecaris han passat,
als Estats Units, de 23.000 milions
de dòlars en 1946 a 660.000 milions
a mitjans de 1974, Els deutes de les
empreses, de 121,000 milions a més de
1.000.000 milions.

El capitalisme, doncs, per evitar
la crisi a curt terme, precipita la
Societat a desequilibris i crisis de
més envergadura encara.

Pàgina 6

Vida: del Partit
Campanya
dels 6 milions

CLASSIFICACIÓ DE LES VINT PRIMERES OR-
GANITZACIONS AL 35l D'OCTUBRE DE 1974

l. Mataró

133.307 ptes,
28, Universitats de
Barcelona 454.300: 1
3. Comarca 30 439.350"
4. Terrassa , 319,.572.:/"
5, Santa Coloma de
Gramenet 225.433."
6. Sabadell 174.128 P
T. Badalona 145.077"
8. Grup Bolívar 142,235 1"
9, Horta 120.116 /"
10. Cèl,lula Democràcia —0120,085 "
11. Tarragona 112,148—Y
12, Comarca 20 110.610"
13. Grup Azteca 100.100:/"
14, Cornellà Sant
Joan Despí 95,916."
15. L'Hospitalet de
Llobregat 94.443 1"
16. Comarca 15 16.662: 1
17. Sant Andreu 66,365"
18, Besòs 60,568."
19, Casc Antic de
Barcelona 59,143 1
20, Camp de l'Arpe 49.860."

Els donatius directes al C.C,
zen 669,515 pessetes,

totalit-

La Joventut Comunista de Catalunya ha
participat, fins ara, amb 72.600 ptes.

Ele lliuraments del Comitè de Barcelona
i col.laboradors sumen 1,239,494 ptes,

Doblar la difusió
de TREBALL
i MUNDO OBRERO

U,,, la Situació política possibilita i
reclama que cada Organització adopti

mesures concretes per tal de doblar la
difusió i la venda de TREBALL i de MUN-

DO OBRERO," (Regodució del II Ple del
Comitè Central)

Els companys de la cèl,lula "Octu-
bre", de Badalona, han sortit durant
61 mes de novembre dos cops a repar-
tir a la mà MUNDO OBRERO i TREBALL,
pels bars, botigues i al carrer. Va-
ren repartir 110 exemplars, La gent
els prenia de bon grat,

treball

La batalla per alliberar

21-X11-197H

els del Baix Llobregat

L'acabament de la vaga general del
Baix Llobregat ha estat, com ho va
ser la seva convocatòria, el seu ini-
Ci i el seu curs, una prova de la for
ça de la classe obrera de la comarca,
de com són veritablement representa-
tius els seus dirigents i del pregon
sentiment de solidaritat dels treba-
lladors. En una assemblea de represen
tants sindicals de la comarca, el dia
9 de desembre, s'acorda recomanar als
treballadors que tornin a la feina.
La recomanació és seguida el mateix
dia.

Però aquesta tornada al treball no
significa pas oblidar el deure de so-
lidaritat envers els companys arbitrà
riament detinguts i processats. L'as—
semblea va acordar també adreçar-se
al TOP per expressar la protesta per
les detencions i per exigir la imme-
diata llibertat dels detinguts.

Si la vaga va ser avançada,i alla
gada després, —com a resposta de mas-
ses a la provocació de la policia,
ara el combat per a aconseguir la 1ili
bertat dels companys empresonats con—
tinua, i molt activament. Milers de
treballadors de la comarca signen els
escrits al TOP. Aquest combat no és
sclament dels obrers, sinó de tota la
població. Les associacions de veins
de Sant Joan Despí (dels grups "San
Pancrecio', sector Les Planes de Vall
despí, "Juventud de Fomentc" i comis—
sió gestora de l'Associació de Veins
de Sant Joan Despí) han lliuret una
lletra a l'alcalde de la vila, perquè
la faci arribar al Governador Civil,
en la qual, després d'expressar la
plena solidaritat amb els objectius
de l'assemblea dels 500 del 28 de no—
vembre, 0protesten per la detenció de
25 treballadors, alguns d'ells veins
de Sant Joan Despí (dels quals diuen:
coneguts per la seva honradesa i en-
teresa i per la seva irreprotxable
conducta ciutadana'),i demanen que si
guin alliberats aviat i del tot i que
s'eviti la repetició d'aquests fets.
Els presidents de les comunitats de
copropietaris i veins de Sant Feliu
de Llobregat demanen, també per es—
crit, la immediata llibertat de Josep
Cano, president de la UTT del Metall
de Sant Feliu,
qual elogien com a Uautèntic repre-
sentant dels treballadors, defensor
dels seus drets i també dels interes-
sos generals de la localitat",

Fora de la comarca hi ha també ac-

cions de solidaritat —asgemblees, pa-

ja personalitat del.

rar de treballar,

lletres de protes-
ta- com per exemple a Unidad Hermèti-
ca, de Sabadell, al ram de l'aigua de
Barcelona i altres.

Els advocats treballen activament
per aconseguir la llibertat dels de-
tinguts.Han adreçat un escrit al Jut-
jat d'Ordre Públic en el qual, entre
altres raons que abonen la petició de
llibertat, diuen que la causa de la
detenció va ser la vaga acordada per
més de 500 càrrecs sindicals en una
reunió feta amb coneixement i aquies-
cència de l'Organització Sindical. Ci
ten textualment aquestes paraules del
Delegat Provincial de Sindicats, So-
cías Humbert: "La vaga es va plante-
jar a causa de l'encariment de la vi-
da i va ser aprovada per les organit-
gacions professionals de Sindicats.
Després es va allargar i compliçar dg
gut a una sèrie de detencions que es
van produir."

Un grup d'advocats es va reunir al
Col.legi de Barcelona i va decidir en
viar dos portaveus a Madrid (Montser-
rat Avilés i Agustí de Semir) per par
lar amb el jutge d'Ordre Públic i in-
tercedir a favor dels detinguts.

Ara la tasca immediata és aconse-
guir que tots els detinguts surtin i
que s'anul.li el processament. No és
solament una tasca del Baix Llobre-
gat, és de tots.

Última hora

1015 EN LLIBERTAT I

Després d'escrit aquest article i
gairebé a punt de tancar el número
arriba la notícia de la llibertat,
sense fiança, per a tots els detin-
guts el dia 4 que quedaven a la pre—
só, ja que dos havien estat allibe-
rats fa uns dies. Els advocats Mont-
serrat Avilés i Agustí de Semir, que
van anar a Madrid el dia 19, han por-
tat personalment l'exhort del Jutjat
d'Ordre Públic n2 1 que autoritza la
llibertat.

Aquesta victòria ha de ser un es-
tímul per a continuar la lluita per
l'amistia.

Endavant fins que no quedi ningú a
les presons per motius políticsi

21-X11-1974

treball

Pàgina 7

Funcionaris en acció

Fins fa ben poc els treballadors de
l'Administració Pública tenien un paper
totalment passiu en les lluites popu-
lars i la seva problemàtica era pràcti-
cament desconeguda, Però alguns mesos
de treball per impulsar un moviment de
masses amb caràcters diferencials tan
acusats com els que presenten els treba
lladors de l'Administració Pública, jun
tament amb l'anàlisi de les accions que
s'han anat succeint, ens duen a fer un
balanç', Així comença un informe elabo-
rat, amb data de setembre de 1974, per
militants del PSUC que treballen a la
Funció Pública, : :

Darrerament, en efecte, s'han consti
tuit comissions a diversos centres, la
coordinadora d'aquestes comissions ha
difós ja algunes circulars, hi ha con-
tactes amb d'altres centres. S'han cele
brat assemblees, s'han fet escrits col-
lectius i segudes de protesta, Els fun-
cionaris de 1l'INP i de la Delegació
d'Hisenda de Barcelona han fet aturs:
empleats de l'Ajuntament de la nostra
capital han fet concentracions al car-
rer i el personal no docent de la Uni-
versitat,després de diverses assemblees
i accions que culminaren en una vaga,
ha aconseguit a finals de novembre la
readmissió dels acomiadats del curs pas
sat,

ULa importància d'aquest sector —se-
gueix l'informe- pel que fa al nombre
de treballadors, a l'extensió de les seg
ves funcions i a la seva inclusió a l'A
parell de l'Estat, juntament amb el fet
d'actuar en un terreny políticament ver
Be (e..), dintre d'un context fortament
polaritzat per la lluita de classes i
sobretot per la pressió pro-alternati-
va democràtica, ens fa considerar molt
necessari ja avui l'inici d'una discus-
Sió molt àmplia que permeti potenciar
aquest moviment",

Aproximadament un milió de persones

a tot Espanya treballen a l'Administra-
ció Pública, aquesta xifra dóna una mi-
da de la importància del sector,

El moment actual és propici a una
presa de consciència de la necessitat
de lluitar per la millora de les condi-
cions de vida i de treball dels funcio-
naris perquè, com indica el document,
Ula inflació ens afecta d'una manera es
pecial (...), perquè no tenim l'organit
zació aconseguida per la classe obrera
que li permet de pressionar i negociar
enfront de la congelació de salaris,els
acomiadaments, etc., i perquè la legis-
lació laboral és més favorable al treba
llador que l'administrativa".

A més d'aquesta indefensió, Re a
i estan sotmesos a un estricte
dire, (ec Maia El Reglament de Règim
Disciplinari considera falta molt greu
"les manifestacions públiques de críti-
ca o disconformitat respecte a les deci
sions dels superiors i. 8 les mides de
governt (Títol I, Capítol 2).
Fins no fa Deos radi gec reg Ri
malgrat tot, Un privilegi relatiu,

darrerament les necessitats han obligat
a augmentar el nombre de funcionaris
sense que hagi canviat el sistema d'ac—
cés (oposicions) ni el nombre de places
fixes. Això ha fet que avui el 804 dels
treballadors de l'Administració Pública
tinguin una situació contractual inesta
ble i en condicions de sobreexplotació,

Davani d'aquesta situació, els fun-
cionaris comunistes exposen la necessi-
tat d'una reforma de l'Administració Pú
blica que la democratitzi i la raciona-
litzi, en benefici dels propis treballa
dors de la Funció Púíblica i dels usua-
ris i amb la participació d'uns i al-
tres. Dintre d'aquesta perspectiva pro—
posen una plataforma reivindicativa im-
mediata, que conté punts com:

—Abolició de totes les situacions d'e—
ventualitat,

Regulació dels dúingressos que resti-
tueixi el pes fonamental al sou base,
amb revisió periòdica d'aquest,

"Dret de sindicació i negociació col-
lectiva i els drets que se'n deriven:
dret de reunió i de vaga , immunitat
per als representants sindicals, etc,

-Regulació jurídica de les relacions
laborals. Abolició de tota restricció
a la llibertat d'opinió: la Funció Pú
blica, coma estructura, ha de ser
neutral,

La presa de consciència que revela
aquest informe és un sigme esperançador,
perquè els funcionaris (treballadors
també) poden jugar i han de jugar un pa
per en el canvi democràtic. Com diu el
mateix document, la consecució total
dels objectius de 1a plataforma reivin-
dicativa esmentada "no és possible sota
el franquisme, però en la mida que si-
guem capaços d'anar—-los imposant, ani-
rem donant els últims cops al franquis-
mes la lluita per aconseguir-ho accele—
rarà, justament,ia ruptura democràtica",

l'Assemblea de Catalunya

avança en la

descentralització

La X8 Sessió Plenària de l'Assem-
blea de Catalunya, celebrada el maig
darrer, ve subratllar la necessitat
de procedir a una "''descentralització

geogràfica i sectorial" de l'Assem-
blea,

La repressió va dificultar després
el funcionament dels òrgans de coordi
nació de l'Assemblea úi l'aplicació
d'aquesta orientació. Però la descen-
tralització es va obrint camí.

El mes passat es va reunir l'Assem
blea de Sabadell, amb la participeció
d'unes tres-centes persones represen-
tatives de tots els sectors de la po-
blació (obrers,estudiants, intel.lec-
tuals, empresaris) i de les associa-
cions, entitats, moviments, grups i
partits democràtics de la ciutat. Es
va discutir i aprovar un projecte
d'alternativa democràtica de perspec-
tiva als problemes de la ciutat
pla immediat d'acció inspirat en la
Resolució de la X8 Permanent i en els
quatre punts programàtics de l'Assem-

i un

blea de Catalunya,

Dies abans s'havien reunit també
les Assemblees del Bages i del Vallès
Oriental úi en aquest moment estan en
curs de preparació assemblees locals
o comarcals en alguns llocs. 0—Endemés
s'han creat noves assemblees a diver-,
ses localitats.

Tot això ratifica la justesa i l'e
ficàcia de la descentralització pre-
conitzada per la Resolució de la X2
Permanent, tant per a esquivar la re—
pressió policíaca com per a estendre
l'Assemblea a tot Catalunya, D'altra
banda, els acords de treball de 1a di
ta Resolució, entre els quals figura

la mobilització "per l'amnistia gene-

ral de tots els presos polítics, exi-
liats i represaliats" i "contra l'al-
ça abusiva dels preus i l'encariment

del cost de la vida", són avui encara
més actuals que al maig darrer i una
base per a promoure i ampliar la con.
vergència en l'acció de tots els cata
lans que desitgen un canvi democràtic.

Pàgina 8

treball

Salvem Genoveva Forest

Una greu amenaça pesa damunt de Genoveva Forest i els seus companys d'ex—

pedient,

per ser lluitadors antifranquistes,

Guerra, acusant—los de participar a l'atemptat del carrer del Correo.

víctimes d'una maquinació policíaca.

es prepara

Per ser demòcrates coneguts,
contra ells un Consell de

Alho—

ra se'ls pretén implicar en el procés per la mort de Carrero Blanco.

DIUEN QUE HI HA ALGUNES PETICIONS DE PENA DE MORTI

Encara calenta la sang d'en Puig
Anticn, assassinat pel govern ''ober—
turista" d'Arias Navarro, volen assas
sinar ara QGençveva Forest i altres
encartats en el procés. CAL QUE ENS
MOBILITZEM DES OD'ARA MATEIX PER EXI—
GIR L'ANUL,LACIÓ DHL CONSELL DE GUER
RA, EL PAS DE LES ACTUACIONS A LA
JURISDICCIÓ ORDINARIA, LA LLIBERTAT
DELS ENCARTATSIi Després de l'assassi-—
nat d'en Puig Antich es va desenvolu-
par una poderosa acció de protesta,
PERO JA ERA TARD PER A IMPEDIR EL
CRIM. Llavors del procés de Burgos
contra els militants d'ETAÀ,la podero—
i internacional
i va

sa campanya nacional
va lligar les mans del dictador
salvar les vides d'IzXo i els seus

companys.Aquestes dues lliçons no han
de ser oblidades. TOTHOM DEMPEUS AVUI,
ARA, PER SALVAR GENOVEVA FOREST I ELS
SEUS COMPANYSIt DEMA POTSER FORA TARDI

Cridem la intel.lectualitat revolu
cionària i democràtica, els estudi-—
ants, la classe obrera i els pagesos,
les personalitats polítiques úi so-—
cials, les jerarquies de l'Església i
eis catòlics en general, tothom, a
discutir a cada lloc les formes d'ac—
ció possibles i a posar en tensió to-—
tes les nostres forces per tal de fer
recular la destral del botxí. NO PO-
DEM PERDRE NI UN MINUTt

Advocats per l'amnistia

El Col.legi d'Advocats de Barcelona ha enviat a la premsa la segtient no—
ta, que els diaris legals han publicat el 14 de desembre:

"La Junta del
de l'exhortació de
de promoure un
bles, ha adreçat a

S.S.
S.E, el

per als exiliats,
lítica o social,
nats per delictes comuns,

"La Junta de Govern

Col.legi d'Advocats de Barcelona,

fent-se ressò

Pau VI amb motiu de l'Any Sant, per tal
clima de convivència i

pau entre els homes i po-

Cap de l'Estat una comunicació en 1a
qual es sol,licita que tingui a bé

els presos o sancionats per fets d'intenció po-
com també un ampli i generós indult dels condem-

concedir una amnistia general

considera que la concessió d'una amnistia
contribuiria de manera decisiva a l'establiment d'un clima de con
vivència i de fraternitat entre tots els homes d'Espanya."

21-X11-1974

NO A LA TORTURAI

j QUE SIGUIN

JUTJATS ELS
TORTURADORS

Els 25 detinguts el 4 de desembre a
Barcelona i al Baix Llobregat, víctimes
d'una provocació policíaca, han estat
vexats i maltractats per la Brigada Po-
lítico-Social. En alguns casos, com els
de JOSEP FUENTES i MANUEL GARRIDO, tres
balladors de Pirelli, des brutalitats
policíaques han estat molt greus, L'o-
brer mecànic ANTONI PEREZ HENARES, de
Manufacturas J. Jover, va ser salvatge-
ment copejat al cap, coll i esquena, el
seu cos estava negre des de cintura als
genolls, tal com consta a l'informe del
metge forense i tal com va reconèixer
també el metge de la presó Model, a la
qual va ser traslladat Antoni Pérez des
de la "Jefatura Superior" de Policia de
la Via Laietana. i

Les víctimes han presentat querella,
però cal que s'aixequi una gran protes-
ta ciutadana contra la tortura, que de—
nuncii els torturadors i exigeixi el
seu càstig. Els companys de treball de
les víctimes, els seus veins, els seus
parents i amics, els càrrecs sindicals,
les personalitats ciutadanes, les jerar
quies de l'Església, els advocats, la
classe obrera en general, tots tenim
l'obligació jineludible d'aixecar- nos
contra la tortura. Exigim la dimissió
del Cap Superior de policia i del Gover
nador Civil, responsables principals de
les tortures i mals tractes.

Com als temps de la Inquisiciól